Les petites ones d'aigua transparent arribaven suaument a la platja de petxines rosades, i entre les roques d'un illot de més enllà, una sirena reposava i es pentinava la cabellera blavosa tintada per la mar, i daurada pels raigs de sol; acabava d'arribar de la illa de Capri, i volia gaudir uns instants de la posta de sol, d'una altra petita illa del Mediterrani. La sirena s'arreglava també la faldilla dissenyada, per la millor dissenyadora de la illa, i estrenada la nit de la Verge del Carmen, la nit que va adquirir també el poder de transformar-se en sirena. Ara, mentre s'anava desembolicant la seva llarga cabellera, sentint-se satisfeta de las seva travessa, i mirant a l'horitzó anava pensant :
Constreta en una petita barqueta, remaves mentre em recitaves el gran poema : "Me gusta cuando callas porque estás como ausente...". En aquell instant, les petites ones del Catàbric s'anaven fent més grans, i jo tenia por de que tots cinc bolquessim a l'aigua, i les meduses ens acabessin d'atrapar i picar. Més valia no pensar-hi, la illa de Santa Clara semblava més o menys a prop, però després caldria tornar, i jo encara no era una sirena.
Molt temps després, des de la proa d'un iot, i amb uns grans prismàtics, escodrinyaves els jardins de la costa, per intentar albirar el meu rostre que llegia al gran poeta; asseguda entre mig de les palmeres i arbres rosats, algun dels teus emissaris t'havia informat de les meves proeses. I es que un dia d'aquells calorosos de juliol seguint al meu amic el dofí, vam nedar per corrents d'aigües turbulentes i de color grisenc, jo vaig voler sortir a la superfície, el cel estava encapotat i plovisquejava, es sentien també un sons estranys, i ensordidors que venien de la costa rocosa, amb edificis molt antics, vaig voler enfilar-me i descasar un moments en una roca, mullada per les ones, i la fina pluja que queia; però poc després, uns nois des d'un petit turó, em van descobrir i van cridar : -¡mireu una sirena!-, jo em vaig llançar a la mar sense pensar-ho més. Era feliç essent una sirena, i no volia que ningú em veiés.
Durant aquells dies d'estiu, cada matí anaves amb el iot amunt i avall escodrinyant la costa, fins que un migdia, el intel.ligent dofí es va col.locar per fi, davant teu, i del iot fent piruetes a l'aigua mentre reia, per escapolir-se poc després, i tornar a sortir fent un salt, per situar-se davant meu. Tu et vas girar de immediat, i em vas veure per fi dins l'aigua, em miraves rient.
- ¡Aquí dins el mar he trobat la felicitat !, ¿saps?, tot un grandíssim món per descobrir i estimar, - et vaig dir amb la veu més alta que vaig poder, i quasi cridant i aguantant fins al límit la respiració; igual que la nit de la Verge del Carmen, quan em vaig submergi dins al mar, amb tota la meva força, i sols el dofí em va ajudar a trobar el bracelet que m'havia caigut dins a l'aigua.
La lluminositat de la mar em cridava, i abans de acomiadar-me de nou, vaig aixecar un braç perquè veiessis que encara duia el teu bracelet de colors brillants, però jo era ja també una sirena, i sense més preàmbuls, vaig fer un gran salt com un dofí per agafar aire, i enfilar-me nedant cap a aigües més fresques del nord, sense ja por de meduses, i altres animalots, amb la meva cabellera blavosa, la faldilla màgica, el teu bracelet retrobat; tot plegat i més, tenia la força per ser una sirena quan volgués, i a la vegada per amagar-me entre els jardins vora el mar, i llegir als grans poetes.
No comments:
Post a Comment