Travels and Books: Llegint al costat de les palmeres. Mercè Rodoreda : Jardí vora el mar. Mirall trencat. El carrer de les Camèlies. La plaça del diamant. Quanta quanta guerra...

Dieu est au fond du jardin. Robert Kanters.

Cada vegada que passava pel costat d' aquell jardí amb el mar al fons del carrer, recordava la novel.la de Mercè Rodoreda, Jardí Vora el Mar. Tot i que havia de donar més volta m'agradava passar per allí i veure el jardí florit, cada día era diferent, com el color del mar, les converses dels familiars darrera de les palmeres i els rosers, els jocs i els crits dels nens, els joguets escampats, era com si em dugués amb mi un trosset d' aquella bellesa que ningú em podria pendre. Igual que els llibres de la Rodoreda que sempre m'acompanyen, i els tinc amb mi des de que els vaig llegir durant la meva adolescència.

Cada vegada que veig un llac envoltat de flors, m’imagino a l’escriptora asseguada en una terrassa mirant el llac Leman i el Mont Blanc mig nevat al devant, enyorant Barcelona i Catalunya, la imagino amb certa enyorança i amb mal de cor. Quan rellegeixo els seus llibres, puc entendre a través dels seus personatges, la seva forma d’estimar, les seves passions, la seva felicitat i també la seva necessitat de llibertat per poder expressar-se en la seva llengua materna, puc entendre les seves penúries i el seu sofriment, que sols l'escriptura creativa por alleujar i alhora alliberar i transformar.

Hi han llibres que estimes potser més que uns altres, i és que amb els llibres de la Rodoreda vaig passar de llegir les novel.les juvenils a llegir les novel.les per adults, vaig començar a descobrir part del complexe món del sentiments i de les passions, de parlar en català a llegir literatura catalana, i a estimar més la meva llengua com a punt de partida també per estimar altres llengües i la seva literatura. Amb els llibres de la Rodoreda vaig començar a entreveure el món dels adults.

No és aquest un post per descriure la seva biografia, les dificils circumstàncies de la seva vida o analitzar la seva gran obra, és simplement un post per recordar. Amb els llibres d'aquesta gran novel.lista el lector a més de gaudir de la lectura, aprèn a mirar i analitzar amb intel.ligència i profunditat a la persona que té davant durant totes les seves etapes de la vida, aprèn a admirar les flors i a estimar amb llibertat.

¿Qui no recorda els amors de la Teresa Valldaura i el notari Riera de la novel.la Mirall Trencat ?