Tot i que estàvem a l'estiu, i enmig de la natura, no hi havia cap flor en aquell lloc, ningú hi havia col.locat cap jardinera. Les flors silvestres tampoc creixien enmig de l'herba, ni a les voreres dels camins de terra o asfaltats. Tot això em va estranyar molt, i em va venir ganes de comprar un petit test amb flors, i co.locar-lo en aquella galeria compartida i desarranjada. Malauradament no vaig trobar cap planta, ni flor, i és que en aquella ciutat, i en el meu camí habitual, tampoc trobava cap floristeria.
El
que si trobava cada dia només sortir al carrer, eren grans contenidors
d'escombraries, tots alineats i classificats segons el material a
llançar. Recordo un dia d'estiu que plovia, i ja abans de les vuit del
matí, un ancià debilitat, vestit amb una camisa de quadres i net, obria i
buscava entre els contenidors, remenant per dins.
Abans de continuar el meu camí, em vaig aturar un instant, per mirar-lo, preguntant-me, qui podia ser exactament aquell ancià, semblava una aparició, ¿què feia en aquelles hores del matí?, ¿buscava alguna cosa per esmorzar?, ¿un avi famolenc en una ciutat per a joves?.
Per fi va arribar la tempesta esperada enmig de la nit, no podia ser d'una altra manera. Els núvols negres i els llamps que al capvespre se sentien i es veien a l'horitzó, des de ja feia dies, es van col.locar a sobre, i la pluja i el vent pegaven fort als vidres. Els llamps il.luminaven la nit, i el so esgarrifós dels trons van substituir altres sons de intenció més infernal. Algú va cridar el meu nom enmig de la tempesta, ara era ¡magnifica!.
Probablement em trobava a la boca d'algun infern. Com a la boca d'una mina abandonada, però amb explosius encara vigents, i que més valia no endinsar-se. De sobte enmig de la tempesta, i en un d'aquells llamps metàl.lics, va aparèixe un àngel quasi transparent, i envoltats amb un núvol blanc, vam viatjar a través del espai i del temps, i em vaig trobar de cop i volta, ja a l'hivern, rodejada de flors blanques, les flors blanques de l'ametller. Plovent, amb fred i encara amb núvols blanquinosos, una petita rosa aromatica ja havia sorgit al jardí i en ple hivern. Poques setmanes després, i ja de bon matí, els ocells se sentien, mentre grans quantitats de flors groguenques sorgien enmig de l'herba, i a les voreres dels camins. Vaig abraçar a un dels arbres, i un raig de sol va trencar els núvols afeblits. La farigola, el romer florit, i la lavanda perfumaven la terrassa arranjada, i els núvols del capvespre ja havien fugit.
No comments:
Post a Comment