Sud del glaciar Vatnajökull.
LLegint en el glaciar.
Fa unes poques setmanes, vaig tenir una agradable sorpresa. Una persona estimada em feia un petit obsequi, embolicat en dos papers diferents, un de blanc i l'altre de blau, vaig començar a intuir de que es tractava.
La meva petició s'havia complert. ¡Moltes gràcies ! -vaig contestar-. I desprès de dos petons d'agraïment, vaig tancar els ulls uns instants, i en obrir-los, em vaig trobar asseguda davant d'un glaciar, amb els contes de Islàndia entre les meves mans, i mirant un cel i un mar blau amb núvols i trossos de gel blancs. L'aire era fresc i net, amb un aroma de mar i herba fresca.
Per fí vaig obrir els contes, i la màgia va començar...
En un tres i no res ho vaig entendre, els islandesos des de fa molt més de mil anys, tot i ser cristians, també creuen amb els elfs, o huldufólk, per supost amb les ànimes i esperits, així com en altres entitats.
Els cuentos populares islandeses, que tenia a les mans, s'havien transmès per tradició oral, durant moltes generacions, fins que al segle XIX, l'erudit islandès Jón Árnason els va recopilar i publicar.
Alguns d'aquests contes són molt antics, d'abans de la cristianització, en altres ens trobem que conviuen les tradicions i entitats de la cultura animista amb figures molt rellevants del crisitanisme.
Així doncs al llarg del llibre podem llegir contes sobre Elfs i gegantes (curisament són dones gegants), fantasmes i bruixots, sants i pecadors, i contes miscel.lanis.
Molts d'aquests contes estan molt elaborats, són aguts, humorístics, amb un ensenyament de rerafons, altres terrorifics que no aconsello llegir abans d'anar a dormir.
En aquest viatge màgic veient els impressionants glaciars, les platges volcàniques de sorra negra, les tempestes al mar... Afortunadament vaig trobar una caseta en la qual em vaig poder resguardar del vent, la plutja i el fred.
Arribats a aquest punt, he de dir que els islandesos són hospitalaris, i molt amables.
Després d'una nit contemplant les meravelloses aurores boreals, des de la finestra, prosseguint també amb les meves lectures, vaig apendre més coses. Molts dels contes tenien com a escenari la granja, o l'església, alguns tenien lloc durant el Nadal.
Al mati següent m'en vaig adonar que també hi havien flors, que estava rodejada de verdor, i el mar estava finalment tranquil.
Platja de sorra negra al sud de Islàndia.
A part dels ensenyaments dels bonics i màgics contes, el més interessant va ser comprovar com molts islandesos, en l'actualitat segueixent creient en els Elfs, i altres entitats. Fins a tal punt de desviar el curs de la construcció de carreteres, o construcció d'edificis per no interferir en la vida i construccions dels seus veïns els Elfs en la seva dimensió.
Dels contes he pogut deduir que aquets éssers són espiritualment més elevats que els humans, i que els agrada la tranquil.litat, potser per això viuen en aquest paradis natural, poc poblat. En un espai de bellesa on la natura, i les diferents dimensions de l'existència conviuen en armonia.
Una Elfa.
No comments:
Post a Comment